El meu cap és una fàbrica d’idees. Sempre estic imaginant projectes nous, buscant solucions o pensant com fer les coses d’una altra manera. Soc curiosa per naturalesa i una aprenent incansable, especialment pel que fa a la tecnologia, la creativitat i les noves eines. M’encanta descobrir, experimentar i continuar aprenent.
Quan vaig acabar els estudis d’Administració, tenia una cosa molt clara: no volia passar vuit hores al dia davant d’un ordinador, tancada entre quatre parets.
El que realment em feia sentir bé era estar amb les persones. Parlar, escoltar, compartir experiències, aprendre dels altres i també ensenyar el que anava descobrint pel camí.
Fa 20 anys que Catalunya es va convertir en casa meva i en porto 18 dedicada professionalment al món animal, especialment al dels gossos, acompanyant famílies com a educadora canina.
Durant els darrers nou anys he combinat aquesta passió amb la meva feina dins d’una clínica veterinària, com a auxiliar veterinària i fisioterapeuta animal.
I si alguna cosa m’han ensenyat tots aquests anys és que, darrere de cada animal, hi ha una persona, una família i una història que mereix ser escoltada.
He compartit alegries, preocupacions, converses de taulell, moments difícils i comiats. Però, sobretot, he après el valor de la proximitat, de saber escoltar i d’aquells petits gestos que fan que algú se senti acompanyat.
Però no tot a la meva vida són animals, idees i projectes…
M’encanta la muntanya, perdre’m per llocs nous i organitzar escapades improvisades de cap de setmana. La meva família i els meus amics són una part imprescindible de la meva vida. I, per descomptat, les meves dues gates, que també hi tenen molt a dir.
Gaudeixo de les coses senzilles: una bona conversa, un passeig per la platja, descobrir un racó nou o compartir temps amb les persones que estimo.
Tot i que he de reconèixer una cosa: el meu cap gairebé mai no desconnecta del tot.
Una idea pot aparèixer mentre passejo vora el mar, prenent un cafè o enmig d’una conversa que, aparentment, no hi tenia res a veure.
I moltes vegades, d’aquestes petites idees, acaben naixent grans projectes.
I com he arribat fins aquí?
Amb el temps vaig comprendre que la meva experiència amb els animals, la meva facilitat per connectar amb les persones i la meva passió per la creativitat i la tecnologia no eren camins diferents.
Eren parts de mi que es podien complementar.
I així és com tot plegat em porta a voler posar la meva experiència i els meus coneixements al servei d’altres empreses del sector per continuar fent el que m’agrada i ajudar a fer realitat les bones idees.
Perquè crec que la millor manera de treballar és escoltar, comprendre i connectar amb les persones, aportant creativitat, proximitat i solucions que realment marquin la diferència.
Perquè, al capdavall, continuo sent la mateixa Rebeca: propera, curiosa, una mica inquieta i convençuda que sempre hi ha alguna cosa nova per descobrir.